L’Aulina Rodona (març, 2008)
L’AULINA RODONA
Iniciem la caminada damunt de l’ermita del Freixe pel camí carreter direcció al collet de Bastarra. Passem entre la cabanya i l’abandonada casa de Can Serra. Els llorers, bons colonitzadors, omplen aquest rodals.
Al cap de poc deixem el camí a Bastarra i anem a la dreta pel camí de Bustins de Sant Aniol. Tenim una bonica panoràmica de les muntanyes que es retallen a l’horitzó: de dreta a esquerra veiem la Roca de Migdia, el turó del Castell de Finestres, el Santuari de Finestres, Puigsallança, cingles de Can Barretina i, a sota seu, la lleixa del Favar. A continuació, els cingles de Costabella. Pel darrere treu el nas Puigsacalm i, en primer terme, la Iera del Boix i la Suca, i on fineix l’horitzó Cabrera i el cingle d’Aiats.
Passem pel costat de les despulles de la que havia estat gran casa del Verdaguer i, just a la vertical de la bassa del Verdaguer, trenquem a l’esquerra i deixem el camí a Bustins. Més endavant, per la nostra dreta, marxa l’embardissat camí a la Rajoleria.
Enllacem amb el camí a Bastarra. Al moment passem per Terres Vermelles. L’argila de la zona abastia la Teuleria, que tenim als nostres peus. Com a mínim fa més de 60 anys que s’abandonà aquesta industria.
Per la nostra esquerra marxa el vell camí a Bastarra, abans que s’obrís la pista actual. Fins ara ens ha acompanyat la vegetació d’aulinar amb arboç. Com que anem entrant cada cop més a bac, l’anirem substituint per una altra més pròpia d’indrets humits.
Pugem lleugerament i, després d’uns revolts, abandonem definitivament el camí a Bastarra i pugem a la dreta, per una pista de desemboscar. Ara ja ens envolta el faig amb el grèvol i el trèmol.
Faig Trèmol
Quan portem poc més de 20 minuts caminant, deixem la pista de desemboscar, que s’embardissa força, i pugem a la dreta per un vell corriol. Ara pugem decididament pel mig d’una fageda esplendorosa.
Un sotabosc marró de fulles seques, la verdor esclatant de les falgueres i de les molses i un silenci sorollós fan que tot plegat sigui una delícia passejar per aquest indret. Creuem el rec Gros o de la Font del Verdaguer.
Una pista de desemboscar que ens barra el pas ens retorna a la realitat. La seguim uns metres a l’esquerra i tornem a pujar de valent. Ara gairebé sense camí, seguint les traces de cabirols i senglars.
Una altra pista. La creuem i recuperem el vell i bonic corriol. Quan deixem el bac i ens acostem a solei recuperem l’aulinar. És el caire de la Font.
De nou les pistes ens esborren el nostre camí. Fem uns metres pel mig del bosc fins atènyer un ample camí travesser. Som ja prop del caire que baixa de puig de Capell. Mig minut cap a l’esquerra, pugem un marge i, en poc més de mitja hora, des del Freixe, hem assolit el nostre objectiu: l’Aulina Rodona, també anomenada Aulina de la Torre.
Segons ens explicava la Carme del Verdaguer, aquest bonic exemplar d’aulina segueix dempeus perquè fa de terme de tres propietaris. Ja estava marcada per ser tallada, però per no posar-se d’acord a quin dels tres propietaris pertanyia, es va salvar de les destrals dels llenyataires. Per la forma de les branques dóna la sensació que havia estat arranjada per ser una aulina reclamadora. O sigui que s’utilitzava per caçar el tord o d’altres ocells pel sistema del reclam i les palletes untades de vesc.
Marxem de l’aulina, baixant, més o menys, pel caire de Can Bac, que fa de partió entre els municipis de Mieres i de Sant Aniol. Tornem a caminar entremig d’aulines i de brucs. Baixem sempre, gairebé sense camí, resseguint traces de cabres assilvestrades i les restes d’un camí vell. Prenem la segona pista de desemboscar que trobem, cap a la dreta, fins arribar a un bosc més vell i que fa temps que no s’ha tallat.
Seguim baixant, ara per un bosc més net i esclarissat, fins que trobem la carretera del Freixe a Bustins. Fa uns trenta minuts que estàvem a l’aulina Rodona. Anem cap a la dreta i al cap de dos minuts trobem Can Bac. Aquesta casa situada al mig de la separació dels termes municipals, al llarg dels anys, tant ha format part del municipi de Mieres com del de Sant Aniol, segons la interpretació dels encarregats de termenejar. Actualment pertany a Mieres.
Com sol ser força habitual, la cabanya es conserva millor que la casa. La porta de fusta de roure, mig ajaguda a terra, ja no ens barra el pas i només els nius d’ocells ens donen la benvinguda. La casa va ser construïda al damunt de grossos blocs de pedra. Un pessebre i quatre lloses del terra és gairebé tot el que resta sencer d’aquesta casa. Flocs d’avellaners ja fa desenes d’anys que envaeixen les feixes més properes a la casa.
Continuem caminant direcció al Freixe. Uns metres enllà, per damunt del camí, hi trobem la bassa de Can Bac. Amb la poca pluja caiguda i sense cap manteniment, ens sorprèn de veure-la plena d’aigua. Al seu costat, hi conviu un plàtan, atapeït d’heures, que ens retorna la visió trista i nostàlgica de l’abandonament de la casa.
Seguim en la mateixa direcció. Passem entremig del quintà de Can Bac, que ja és més bosc que quintà. Alternem solei i bac. La vegetació va canviant. Trobem castanyer, faig i auró. El roure ens ha anat acompanyant durant tota la sortida. A la primera arraconada baga que passem ens apareix el boix.
Castanyer Avellaner
Uns deu minuts després de Can Bac, per l’esquerra se’ns ajunta una pistota, força embardissada, que ve de Ca l’Espardenya i de Bustins. Creuem, sense adonar-nos, el caire del Mig i, després, un primer torrent remarcable, el clot del Faig. A continuació, el caire de la Font (enfilada del camí es troba la font Fresca o font de Can Bac) i un altre torrent, el rec Gros o rec de la Font del Verdaguer.
A prop del camí i sense rajar trobem la font del Pla de la Font o font del Verdaguer. En aquests paratges conviuen diversos tipus d’aurons: el blanc, el negre i la blada. Ara caminem per sota del pla de la Font.
Auró blanc Auró negre Blada
Al moment deixem la baga per entrar a solei. Apareixen la ginesta, ginebres i l’arboç. Els peus femenins dels ginebres són plens de fruits.
Retrobem la bassa del Verdaguer i, a partir d’aquí, desfem camí fins on hem deixat els vehicles aquest matí.
Mieres, 2 de març de 2008
EXCURSIÓ ORGANITZADA PER L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA SERRA DE FINESTRES I DE L’ENTORN DE MIERES
Informació facilitada per Joan Tarrés de Can Bac, Carme Gifra del Verdaguer i Pere Masdevall del Puig
