Activitats de l’Associació any 2008 « Amics de la Serra de Finestres i Mieres Weblog

Activitats de l’Associació any 2008

EXCURSIONS I SENDERISME

El Raspat i Faig Rodó (30 de novembre de 2008)

Editar pdf de l’excursió

Ruïtlles – Bastarra – Can Salavia (5 d’octubre de 2008)

Comencem l’excursió a la font de Can Salavia, indret ombrívol i fresc, que atrau a tot caminant. Omplim les cantimplores i marxem. Tenim molt camí per endavant i ja hi ens hi refrescarem a la tornada.

Passem per sota de les Cadavalls i les feixes del Bosc. Peces de terra abans ben aprofitades. A la dreta, en el quintar de la Verdera hi pasturen els cavalls de la casa, força amagada per les plantes. Freguem les parets de la Cadellà. Al seu costat i més amagada queda la Cavella, en procés de restauració. Més endavant i un xic apartades del camí, veiem les estructures de Can Torrent i del paller, recentment reconvertit en vivenda.

Aviat i al capdamunt d’un quintar s’aixeca la magnífica casa de la Cadamont, que presideix aquest veïnat de Ruïtlles.

Ens enfilem per una pista que rodeja la casa i que ens durà a creuar el torrent de la Fontcaula, que avui du un insignificant cabal d’aigua, però que sempre sol rajar. Passat el torrent abandonem la pista i ens enfilem, ara ja per corriol, cap el collet de Bastarra.

El camí es estret, pedregós i afuat, desgastat pel continu pas de l’aigua, però té caràcter i t’acaba agradant. Al pic de la tardor tens el privilegi de caminar damunt les fulles dels trèmols, una veritable catifa d’or.

Quant ja desitgem que finalitzi la pujada, per la nostra esquerra marxa un petit camí que voreja les feixes de Bastarra. A un tir de pedra es troben la casa i la font. A tant sols cinquanta metres de desnivell del collet, la font no se sol eixugar mai. Un últim esforç i en pocs minuts assolim el collet de Bastarra, on aflueixen cinc camins, actualment pistes de terra. Hem pujat un desnivell d’uns 370 metres.

De la primera pista que puja i se’n va per la nostra esquerra, un branc ens portaria a Collsaposa i un altre a Granollers de Rocacorba. La següent pista també ens duria a Granollers passant per Ca n’Oliveres. La tercera pista del collet que marxa per l’esquerra i que fa baixada, a Sant Martí de Llémena, i un branc d’aquesta ens faria arribar a l’ermita de Bustins i a Sant Aniol de Finestres. La següent i darrera pista, que es la que agafarem, de pla pren direcció nord-oest i va cap a l’ermita del Freixe.

El collet es fitat per una pedra termenera i per les runes de la Casa del Collet. Una petita vivenda, de només dues habitacions, on hi vivien els encarregats de vigilar el bestiar de diversos propietaris, que pasturaven per la zona. Sortim de pla del collet de Bastarra per aquesta darrera pista direcció el Freixe.

El color vermell intens de la terra ens indica que hem arribar al serrat Vermell. Un bloc de pedra a la vora del camí, on hi han tres creus gravades, és la Creu de Pedra. Uns diuen que és per recordar una pastoreta morta pels llops, d’altres diuen que s’hi reunien les bruixes, que s’hi havia mort una persona i que per la nit feia basarda passar per aquest indret.

Ara anem baixant. Després d’un parell de revolts tornem a trepitjar terra vermellosa. Som a Terres Vermelles. Per sota del camí hi han les runes de la Teuleria. Un petit forn que es devia construir per fer el teulat de Can Verdaguer.

Resseguim el planell Llarg, creuem l’aulinar del Verdaguer i pocs metres abans de passar pel costat de Can Serra, una de les cases del veïnat del Freixe, trobem el trencant cap a Can Salavia.

Deixem el camí del Freixe i girem a la dreta. Per camí ample però un xic tapat per la vegetació flanquegem el quintar de Can Serra i passem a frec del biot de Can Serra, ara sempre sec.

Quan arribem a la portellera d’en Serra, deixem el camí que fèiem de pla, i girem a l’esquerra.

Baixem decididament per un corriol estret. Després de la iera del Rodor, que es com un petit replà, creuem diverses velles pistes de desforestar, ja força embardissades, fins arribar a Can Salavia.

Passem pel costat de la casa (documentada ja a l’any 1238) i anem a trobar la carretera que puja de Mieres. A la cruïlla veurem el que queda de l’antic molí de Can Salavia.
Ara sí que ja ens hem guanyat refrescar-nos a la font.

(Aquest escrit no s’hauria pogut fer sense la informació facilitada per Carme Gifra del Verdaguer, Pere Masdevall del Puig i Pere Pagès de Can Minguet.

Mieres, 5 d’octubre de 2008